Nom i Cognom: Josep Lluís Roger
Data de naixement: 28 de març de 1968
Club actual : CTT Sant Quirze Safaja, TT Torelló

-Com van ser els teus inicis en el món del tennis taula?
De petit, entre 12 i 15 anys, havia jugat una mica, de manera molt informal i molt esporàdica amb els amics de l’escola. Però et queda el regustet. Més de trenta anys després, amb un company de feina vam començar a jugar de tan en tan a un parc alguns caps de setmana. Em vaig lesionar greu al genoll feia temps, i vaig descobrir que era una activitat que podia fer i que em distreia de la por a moure’m. Un dia, a una trobada a Moià, em va agafar un senyor jubilat, molt petitet, mig paralitzat i em va donar una pallissa impressionant. Vaig riure molt, em vaig moure molt, i vaig decidir que s’havia d’aprendre més 🙂

-Se sap que tu ets l’ànima i un dels creadors del CTT Sant Quirze Safaja. Com va anar això i amb qui més ho vau fer realitat ?
Vam començar a col·laborar amb els veterans de Moià, que també volien fer alguna cosa més, i en aquella època anava molt amb el meu fill petit a jugar a un parc proper a casa meva. Un dia que jugàvem passava per allà un conegut, en Sergio Martínez, es va parar a xerrar, vam fer quatre pales i li va agradar. I va començar a venir a les trobades que fèiem. Com que a Moià no els deixaven espais, ho muntàvem tot a Sant Quirze, i vam començar a jugar l’Intercomarcal. Al final, com no ens acabàvem d’entendre amb la gent de Moià, vam decidir tirar pel dret i anar per el nostre compte. En Sergio es una persona amb una energia brutal i ens vam entendre molt bé i vam començar a fer coses: anar a entrenar a llocs diferents (Mont-rodon, Sant Feliu de Codines, Ripollet, Sabadell…), vam fer cursets a Reina Elisenda… Ens va agafar molt fort i vam fer moltes coses.

-Com et definiries com a jugador de tennis taula?
Jo soc un patata, jajaja. Vaig veure de que anava això molt tard, però no he parat de intentar aprendre. He tingut la sort de tenir companys d’entreno molt millors que jo (els Sergis –Martínez, Huguet i Pérez -, en Jordi Matías, en Juanjo Cortés…) i sempre he intentat que com a mínim puguin entrenar amb mi i no fer-los perdre el temps. M’han exigit força i ha anat bé… 🙂 Sempre m´ha preocupat molt no poder oferir un bon nivell als companys i rivals, i de vegades això em feia tenir dubtes per anar a competir. En Juanjo Cortés em va dir un dia que “un torneig es pot fer per què hi ha una pila de gent disposada a anar a perdre…” i que hem deixés de xorrades, així que estic intentant superar-ho, jajajaja.

-Quin són els millors moments viscuts fins ara com a jugador?
Jo competeixo fatal, però intento gaudir del joc tant com puc. En general ho passo millor entrenant, però ho vaig passar molt bé a les dues trobades de Veterans del TTI del 2022. Vaig guanyar alguns partits inesperats i va ser molt gratificant.

-Tens algun jugador com a referent?
M’agraden tots els professionals: Ma Long, Fan Zendong, Timo Boll. Em sento molt reflexat amb en Lin Gaoyuan… No per el meu nivell de joc, sinó per com se li fonen els ploms en els moments decisius :-). Es el meu heroi (riures).
Últimament, gaudeixo molt de la creativitat d’en Truls Möregårdh, és un artista. Però el seu comportament… ayayay… potser no és el millor dels exemples…

-I alguna mania o ritual abans de començar un partit?
Penso que no, però he de deixar de xerrar DURANT els partits. Abans, perquè volia ser molt cordial, i ara perquè m’estic tornant un rondinaire.

-En el seu dia vau deixar de competir a la Lliga Territorial de Barcelona, què us va moure a prendre aquesta decisió?
En el moment de començar, com la experiència de l’Intercomarcal havia anat molt bé, teníem ganes de més. La realitat és que sempre hem estat poqueta gent, i per participar a provincial ens van ajudar en Jofre Ferrer (Moià) i en Jaume Cunill (Mont-rodon). De entrada, quan tot són ganes, tot va bé. Però la pausa de la pandèmia va fer mal. Hi ha gent que ja no ha tornat, i en el moment de tornar a arrancar vam haver de triar i vam decidir que hi havia més interès i facilitat per seguir amb el TTI. No s’arribava a tot.

En que consisteix exactament la teva feina com a President del TTI?
Com a “president”, poqueta cosa (riures). Tenim poca feina “institucional”. És cert que, com a cap visible, potser la gent et contacta més, però la feina és molt cosa de tot el Comitè (en Josep, en Xavier, en Jordi…). Jo estic força entretingut fent cartells, actualitzant la informació de la web i, sobretot, pendent cada setmana del tema de les actes i elaborar les classificacions. En general, estem per facilitar els dubtes dels clubs, ajudar en les relacions amb el Consell Esportiu d’Osona, la tramitació de les fitxes… Hi ha una punta de feina gran per arrancar la temporada i després quan comencem a organitzar els torneigs de temporada, que són molts viatges i no acabar de gaudir mai si intentes jugar i estar pendent de l’organització… Vetllar una mica per que tothom estigui a gust i puguin recórrer a algú si hi ha cap dubte. No es para, però la cosa va normalment força tranquil·la.

Un pronòstic, quin club creus que guanyarà la Lliga Intercomarcal d’aquesta temporada?
L’Intercomarcal sempre és una sorpresa perquè, tot i que tenim nivells força dispars, els equips “de gala” de varis equips són molt potents. És molt interessant perquè tenim equips “en formació”, i equips més veterans molt forts. Els darrers anys, amb la tornada dels amics de Sant Quirze de Besora, els Veterans del Vic A, vosaltres mateixos (Arbúcies), la cosa s’ha posat força apretada… És quasi segur que anirà entre aquests tres, però, en la jornada final, segons l’equip que puguis portar, qualsevol et pot donar un ensurt.

Com veus el futur del Tennis Taula Intercomarcal?
Cada any sembla que serà l’últim, jaja, però la realitat és que hi ha un nucli força potent. La competició federada cada vegada deixa menys espai, si no hi ha gent amb molta empenta darrera, sempre serà complicat. Preocupa com es farà el relleu generacional. De vegades ho veus una mica negre, després veus l’entusiasme i les ganes de cert jovent i t’ho mires d’una altra manera.

-Porteu un anys participant a la Lliga TTI, primer com a CTT Sant Quirze Safaja i ara conjuntament amb el CTT Tona. Quina valoració en feu de tots aquests anys?
Per nosaltres va ser la manera ideal de iniciar-nos a la competició. El primer any, la gent del Mont-rodon van venir a fer una trobada abans de l’inici de la competició a explicar-nos com anava tot. Els primers partits van ser amb la gent de Roda i de Sant Vicenç i ens van acompanyar molt, ajudant-nos amb el tema de les actes, els arbitratges, inclús a com jugar. Al final tothom és molt proper, i això té un valor que va molt més enllà de la competició. I si vols algú que t’estovi bé, aquí també el trobaràs, però serà de bon rotllo!

-Quin futur li podem veure a en Josep Lluís Roger i el CTT Sant Quirze Safaja?
Aquí també anem pensant que cada any serà l’últim, perquè som molt poquets, però mira… De vegades et trobes més i de vegada menys, però aquí estem. I mentre ens vingui de gust, anirem tirant. I si no es aquí, serà a un altre lloc, però per el que a mi respecta, el tennis taula ha vingut per quedar-se.

Quina opinió et mereix el Campionat Escolar Intercomarcal?
La feina que fa en Jordi Forcada amb els nanos, jo la considero inestimable. La incidència en els valors, la responsabilitat, la manera de fer… Competicions n’hi ha moltes, però en Jordi va molt més enllà i penso que és molt important. Es parla molt de l’esport com a vehicle de transmissió de valors, però l’esport professional i de masses potser no està precisament incidint en els aspectes més positius.
I no oblidem que aquests nanos són el futur de la nostra competició. Els Llastanós, Tura, Romera, Portet, Arumí, Bau, Sagrera… ja es van fent grans, i ara vas veien cares noves que ja han passat de l’escolar al TTI: en Biel Cabra, els germans Torrents, Gil Dachs, la Martina Gonzalez, tota una fornada de nois nous a Torelló, a Roda… Mica en mica va arribant el relleu…Igual que a alguns ja els hem quedat petits, però esperem que amb el temps tornin.
De vegades veus fotos de fa cinc o sis anys i et trobes moltes cares que no has tornat a veure, potser masses, i fa una miqueta de cosa… Però esperem que els que es quedin, guardin un bon record i que, encara que la vida els porti per altres camins, puguin tornar i en el futur alguns se’n vulguin fer càrrec d’aquesta aventura.

-A part del tennis taula, practiques algun altre esport?
Feia Judo i karate, i jugava a futbol sala fins que, com he dit, vaig patir una lesió força greu de genoll i es va acabar el tema. Com em va la marxa, encara vaig practicar Aikido uns anys, però a mida que et fas gran, et canses de fer-te mal. Intento nedar de tant en tant, però em resulta molt avorrit, així que les ganes de marxa me les treu el tennis taula, i ja en tinc prou.

Moltes gràcies per la teva atenció.
A vosaltres.