Xavier Baucells
Actual jugador del TT els 8 de la Garriga
51 anys · 29/09/1961

Quants anys fa que practiques el tennis de taula?

Des de molt petit.
Recordo que muntàvem una xarxa a la pastisseria familiar que tenim a la Garriga, amb un taulell de marbre, dos pals i una reixa. Als 6 anys, em van regalar una taula de tennis taula i vaig començar a jugar-hi com a hobby. També, quan podíem, anàvem al Casino d’aquí la Garriga, un espai d’oci que encara actualment està obert al públic.
A l’inci dels anys 80 vam començar a competir, fundant el Tennis Taula els 8 de la Garriga i participant a la lliga Comarcal (actualment anomenada Intercomarcal).
 
D’on et va sorgir aquesta afició?
Amb els amics que tenia a la meva infància, dels partits que fèiem al Casino. Encara em vaig aficionar més quan als 25 anys aproximadament vaig poder entendre la diferència que hi havia i hi ha entre el ping-pong i el tennis taula.
Per quins clubs has passat?
He estat tota la vida a la Garriga. Però també cal destacar 2 anys jugant al TT Roda de Ter al Comarcal, per qüestions de logística. Van ser dos anys en què la Garriga no competia a la lliga comarcal per falta de jugadors, i només competíem a la lliga federada.
Ens podries fer un breu resum històric i actual del teu club?
Exactament no es sap quan es va començar. Fa més de 25 anys, al barri on ara hi ha el pavelló i l’actual local del club, es va organitzar un torneig a l’aire lliure. D’allà va sorgir la idea de formar un equip i entrar en competició.
Ens varem apuntar 4/5 amics (la comissió del barri de Can Noguera). A partir d’aquí, Salvador Torras, Joan Gasull, Esteve Arpa i jo ens apuntàvem per primera vegada a la lliga Comarcal, on iniciàvem competició al món del tennis taula.
Albert Canudas va ser el nostre referent. Ens va ensenyar moltes coses pel que fa al joc tècnic, el joc d’equip, tàctic, estratègic, com també el psicològic.

 

A la fotografia: Xavi Baucells i Joaquim Azcón
 
Quin és el teu millor resultat i/o palmarès?
– 2002: Campions de lliga Comarcal (Albert Canudas, Jordi Borrull, Xavi Baucells)
– 2002: 2n del top-12
– 2001: 3r del top-12
– 2005: Campió de veterans TTI. Recordo una final molt disputada contra Joan Camps, actual jugador del Sant Quirze TTC.
– 2006 i 2007: Subcampió de veterans. Els dos vaig perdre contra Joan Riera, també actual militant del Sant Quirze TTC.
Amb quin record et quedes durant tot aquest temps?
Un dels primers records és de l’any 1985/86 (fa 27/28 anys). Va ser quan vam jugar el 1r partit de la meva vida competint, contra l’equip del TT Torelló liderat per en Joan Sellarès i acompanyat per joves esportistes d’uns 10 anys aproximadament. Vam guanyar per 0 a 5 (abans la lliga comarcal funcionava amb sistema de 9 individuals: sistema en què el qui arribava a 5 guanyava el partit). Vam marxar molt contents d’haver aconseguit la victòria.
Parlar d’en Xavi Baucells és parlar d’un històric del campionat, un jugador difícil de vèncer amb ganes d’aconseguir bons resultats, com et consideres?
Em considero un jugador de control. En els partits li donc més importància al control, al bloquejar i el no ser massa obsessiu amb el joc ofensiu. Espero sempre el moment per fer el punt dintre de les meves limitacions. Sempre m’he considerat una persona que a la meva infantesa mai havia tingut escola. La meva escola era autodidàctica, i sempre em fixava com entrenaven els altres.
Què significa per tu el Tennis Taula Intercomarcal?
Esportivament, ha sigut un campionat que m’ha obert les portes per competir i millorar el meu joc. És la lliga que m’ha ensenyat la diferència que hi ha entre el ping-pong i el tennis taula.
Emocionalment, he creat moltes amistats amb gent molt agradable i molt maca. Te’n adones que s’hi passa molt temps sense veure a algun conegut jugador del TTI, emociona el dia que el tornes a veure. Crec que aquest és el punt més important en el TTI, i el més important a mantenir: l’esportivitat.
Com has viscut l’evolució del campionat i el canvi de normes i material?
Trobo que és una evolució positiva, en un augment del nivell molt important, tant individualment com dels equips en general. Això fa que el TTI sigui un campionat interessant i que bategui fort.
Pel què fa el canvi de les normes, sempre haurien de servir perquè el joc sigui més net i el màxim d’igualtat. No fer massa abús del material com ara coles ràpides o gomes de pics i/o altres que ajudin a un jugador a jugar més bé. Que cadascú tingui el nivell diferent amb el material per igual. Crec que a vegades se li dóna massa importància al material, i el que fa un bon jugador no és el material sinó ell mateix.
Les coles eren tòxiques, i les utilitzaven els esportistes antigament, encolant les pales als vestidors i altres llocs reduïts perquè la pala fós més ràpida.. no hi havia massa lògica en això.
I pel que fa els sets, crec que provoca més dinamisme en el joc això de que siguin a 11 i no a 21.
Tota aquesta teoria d’imposició d’aquestes lleis crec que és bona, però cadascú segur que opinarà diferent. Això si! per davant de tot, serveis nets i joc net.
L’entrada de nous equips i jugadors d’aquests últims anys, en quin grau creus que ha fet incrementar la competitivitat respecte deu anys enrere?
Hi ha molt més nivell que abans. Recordo un any que només hi va haver 6 equips a l’Intercomarcal, ara n’hi ha 17. Sí, crec que entre equips competitius, el nivell va evolucionant, i el major nombre d’escoles de tennis taula que s’estan creant, l’Intercomarcal va creixent i va continuant que és el que interessa. El no ser un esport de contacte, els jugadors duren més temps i això també hi ajuda.
Tens alguna superstició o ritual abans de començar un partit?
No. No sóc supersticiós i aquestes coses no les hi tinc gaire consideració.
Estàs satisfet amb la teva trajectòria esportiva? I què n’esperes a partir d’ara?
Si, totalment satisfet. Espero poder mantenir el nivell que he assolit, aprenent sempre alguna cosa i ser competitiu. El que n’espero sempre és poder-me posar a prova contra la gent jove, reptant-me a mi mateix, aconseguir victòries i així satisfer aquest objectiu.
A qui admires en el món del tennis de taula? Tens algun ídol?
Indiscutiblement Andrzej Grubba. M’agradava, no perquè sigués el número 1 (encara que si estava dintre del Top-10 mundial), sinó perquè era una persona molt competitiva i d’una manera molt lúdica. Mai deixava de perdre el bon humor, la humilitat. Considero el fair play el més important, és a dir, divertir-se jugant i alhora competint.
Què és el que més t’omple d’aquest esport?
El sentit de superació que et fa tenir constantment. Al ser un esport individualista i a la vegada que hagi de ser compartit amb l’equip amb qui jugues. També és agradable pensar que portes tant de temps practicant-ho, i que encara continuï havent-hi aquell bon rollo tant si has guanyat com si has perdut.
A part del tennis de taula, practiques o t’agrada alguna altre activitat esportiva?
Faig bicicleta de muntanya (abans feia també bicicleta de carretera). Esquiar amb esquís i footing sempre que el temps m’ho permeti. Un sempre s’ha de mantenir en forma si vol competir a tennis taula.
Fotografia de fa més de 15 anys, després de cel·lebrar un torneig.
D’esquerra a dreta: Antonio Avellaneda, Albert Canudas, Sebastià Fontserè, —-, Xavi Baucells, Xavi Fontserè, Toni Gavín, Jordi Gavín, Francesc Fontserè, Marc Hernandez i Hernandez “pare”.